vídeos 3

Vídeos de Rugby navideños

Haka Noel

Preparando el partido navideño

Un Pilarico celebrando una marca en navidad

CNPN Enginyers Vs Badalona

Enginyers 31 (19) - Badalona 0

 

Van jugar:

1. Pampa (Frutero)

2. Pere

3. Salva (Xavi Belda)

4. Oasis (Antoñito)

5. Andreu (Benjamín)

6. Lluís Giner

7. Baptiste

8. Paco

9. Luis

10. Greg

11. Roger Canijo (Juan)

12 Jeremie (Kephra)

13. Alex Estevez

14. Roger

15. Jaime (Elías)

 

Tots els canvis es van produir a la mitja part. Quan quedàven 10 min Salva va tornar a entrar per substituir al Pere que s'havia cascat.

 

Anotacions:

2' 7-0 Greg (transf. Greg)

20' 12-0 Marca de maul per davantera (crec que finalment va ser Paco qui va fer la marca)

24' 19-0 Jeremie (transf. Greg)

78' 24-0 Frutero

80' 31-0 No vaig apuntar ni recordo qui va ser (Baptiste??). (transf. Greg, des de linia de touch, dp de que un servidor el va picar una miqueta ;-) )

 

La primera jugada del partit ja es va veure que anàvem amb moltes ganes. Recepcionem, montem un ruck, obrim fins a l'ala i ens posem dins dels seus 22. (un breu incís, recordant aquesta jugada al tercer temps amb el Jaime, em va saltar un llagrimeta perquè em va dir que havia fet un xutet per sobre del seu ala tal com jo li havia proposat a l'entrenament de dimarts... snif, algú m'escolta).

La primera part vam jugar molt enxufats, però bastant desordenats. Tothom tenia moltes ganes i volia fer la guerra pel seu compte. Les jugades de més perill (i també les marques) van arribar en primers moviments, i no en segones o terceres fases, on jugàvem desordenats).

A la segona part va continuar el desordre, i va baixar una mica la intensitat, com era d'esperar. A davant la gent continuava fent la guerra pel seu compte, i a darrera, totes les ocasions de superioritat (que van ser moltes) les vam malbaratar per xutets tontos o perquè la línia anàvem massa de costat i un parell d'ells en defensàven a quatre nostres. Això va fer que no anotèssim cap punt fins a 2 minuts del final, en que vam anotar 2 marques gairebé seguides.

 

En definitiva, bon partit, bona actitud. Per posar un pero, en partits on la superioritat és manifesta, potser ens cal parar a pensar quina és la millor forma d'atacar al contrari.

 

Em costa molt decidir qui va ser el millor. Molta gent va fer un bon partit. Al Greg feia temps que no el veia còrrer tant i fer fintes, Salva partit molt seriòs, Paco bon lideratge (no haré ningún comentario de tu estancia en el Sin Bin 2 min dp de gritar a los delanteros que el próximo que hiciera un golpe lo echabas tú, Luis omnipresente, Jeremie todo corazón, les carreres de tots els backs (Rogers, Elías, Jaime), la segona o tercera joventut de l'Antoñito (menos mal que no querías jugar este año...), Frutero (gran jugada en la de la penúltima marca), Baptiste, Alex,... tots molt bon partit.

CNPN Enginyers Vs Bonanova

Enginyers 32 (12) - Bonanova 25 (13)

Abans de començar la crònica felicitar l'excel·lent cap de setmana,
doncs tots els equips del Club han guanyat. (Un empat amb el BUC
jugant 12 tot el partit es una VICTORIA).

1. Maxi
2. Fer
3. Marc Velasco
4. Masinyer
5. Solano
6. Guillaume
7. Lluc
8. Isaies
9. Eudald
10. Alex Benet
11. Llorenç
12. Marco
13. A7
14. Remacha
15. Bernat

Mitja part yaniuk x marc velasco
No s'han fet mes canvis per potenciar el segon (i ho hem aconseguit)

0-5
5-5 Marco
7-5 Alex
12-5 Llorenç
12-10
12-13 CC

15-13 Alex CC
20-13 Guillaume
22-13 Alex
27-13 Marco
32-13 Guillaume
32-18
32-25

Hem començat el partit absolutament adormits i sense fer res.

El ritme el marcaven ells, la seva davantera s'imposava a la nostra,
que s'ha passat tota la primera part tocant-se els collons, tenint
problemes amb les touches, meles i perdent la majoria dels agrupaments
per entrar als rucks a recolzar-nos.

A sobre la línia no parava de tirar les poques pilotes de que
disposava al terra, i suposo que per falta de confiança, encara abusem
massa del peu, i no només l'Alex.

Fruit d'això ha arribat la seva primera marca en que despres de 2 o 3
idiotades nostres touche a favor seu a prop de la nostra línia de
marca i amb la jugada que han fet sempre ens fan la primera marca.

Això ens fa despertar una mica, hem fent les coses be 5 minuts,
entrant be davant, alliberant ràpid -ohhhh miracle- i movent-la.
Conseqüència: 2 marques entrant caminant d'en Marco i Llorenç,
posant-nos 12-5.

Ja havíem guanyant el partit!!! i hem tornat a jugar tan malament com
sabem i la demostració va ser la seva segona marca en que una touche
nostre la "guanyem" palmejant 2 vegades i deixant que la pilota botes
a dins marca fins que un d'ells i amb tantes facilitats decideix fer
la marca.

Amb un cop de càstig passat per ells s'acaba la primera part en la que
única circumstància positiva es que a la segona part pitjor no es
podia fer.

La segona part comença una mica millor, comencem a guanyar pilotes amb
una certa claretat i aconseguim fer 4 pases sense que caigui la
pilota, i tot i que sense ser cap maravella, i encara abusant del peu.

A base d'intentar-ho arriben 2 noves marques (guillaume i marco) per
acabar a 8 minuts del final amb una nova marca d'en guillaume després
d'una gran jugada des del nostre camp i fent una cursa de mes de 40
mts. 32-13

Per segona vegada Hem tornat a guanyar el partit i sense ni tan sols
molestar-los en 2 jugades seguides ens fan 2 marques, deixant el
marcador en el definitiu 32-25.

MVP. Guillaume (a mes de defensar i robar totes les pilotes, ara fa
marques) i Marco (ha quedat demostrat que quan corre cap endavant
sense mirar darrera fa marques).

Hem de millorar el cap, es a dir la constància en el joc, doncs no pot
ser que la setmana passada la davantera fes un partidas i avui durant
mes de mig partit anes caminant i sense guanyar una pilota.

Confiança darrera per jugar la pilota sense tirar-la i oblidant el xut
de tant en tant.

M'ha agradat en Bernat, doncs després d'una primera part per oblidar
en lloc d'enfonsar-se s'ha refet i ha jugat una segona part molt
digne.

M'ha agradat tambe en Eudald intentant jugar ràpid sempre i tenint que
sent frenant a vegades.

Acabat el partit, el C també ha guanyat 31-0 (crònica a càrrec d'edim
o gabi) i gran sopar de Nadal (crònica a càrrec de qui se'n recordi).

Propers partits la setmana del 15 de gener. Planificació entrenaments
Nadal la enviarà en Gabi.

Bones Festes a tots i rapida i bona recuperacio a tots els
tarats/lisiats: Phil, Magic, Diego, Erik i algu altre que segur
m'oblido.

Crònica Sitges Vs CNPN Enginyers A

SITGES 13 (7) - ENGINYERS 20 (7)

CRÒNICA DEDICADA ESPECIALMENT A EN PHIL PATTERSON.

1. Maxi
2. Marc
3. Yaniuk
4. Thijs
5. Solano
6. Lluc
7. Victor Jeudon
8. Isaies
9. Eudald
10. Alex Benet
11. François
12. Marco
13. A7
14. Bernat
15. Màgic

MIn 35 Roger 2 (ex-butter hands) x Màgic (que pixava sang). Bernat passa de 15
Min 40. Baptiste Brue x Lluc
Min 45. LLuís x Thijs
Min 48. Gonza x Marc. Isaies passa de 2. La cara de l'Isaies al comunicar-li el canvi va ser un poema.

min. 8 7-0. 
min. 11 7-5 Màgic
            7-7 Àlex

min. 16 7-12 François
min. 23 7-17 Gonza
min. 28 10-17 CC
min. 32 13-17 CC
min. 36 13-20 CC Àlex

Partit molt disputat i treballat en que en certs moments vàrem jugar bastant bé, i que a més que és la primera vegada aquest any que hem mantingut la intensitat i concentració al llarg dels 80 minuts.

El partit no va començar massa bé doncs no teniem pilotes clares, doncs perdiem les nostres touches i les nostres melés tampoc sortien massa clares. La pilota era d'ells, que intentaven entrar i nosaltres anavem placant, tot i que a vegades necessitavem 2/3 intents per tirar-los. Fruit d'això va arribar la seva primera marca creant una superioritat i aprofitant-la.

Amb la marca varem espavilar una mica, i després d'una touche guanyada clarament per un Victor i d'un parell de moviments obrim la pilota, l'Àlex fa un xutet per sobre de la línia que recepciona l'Augusto i marca sota pals, empatant el partit.

A partir d'aqui i fins a la final de la primera part el partit va ser molty disputat en que tots dos equips intentaven jugar, poerò les defenses s'imposaven als atacas (encara que no us ho creieu la nostra també), en que tots equips van tenir oportunitats de fer punts, però que finalment el marcador no es va moure. Que refordi ara un cop de càstic i algun drop fallat per nosaltres i un parell d'oportunitats de fer marca, especialment una d'en Marco en que va trencar la línia i en lloc de correr com un cabron cap a marca anava corrent d'esquena buscant recolzament.

A destacar en el final d'aquesta part la lesió d'en Màgic després d'un espectacular pase d'amic d'en Bernat (que pel que sembla vol recuperar la posició de 15). Després del susto inicial de tots els presents ara ja sabem que està bé i en breu estarà amb nosaltres.

La segona part va començar igual amb tots dos equips intentant jugar, fins que cap al minut 15 sortim jugant des dels nostres 22 i després un teva/meva miraculós entre els dos butter-hands de l'equip (A7 i Roger 2) fem un ruck, l'Àlex veu que tota la seva linia estava al ruck i fa un xutet pel François que agafa la pilota i marxa sol cap a marca.

Aquesta marca els deixa una mica tocats, i 7 minuts després després d'un parell de fases isaies i baptiste marxen pel tancat, aquest li passa a en François que al sentir-se placat li passa en Gonza que venia redoblant i aconsegueis una nova marca.

Encara quedaven 20 minuts de partit i tornat cap el mig camp l'Eudald dona ordres de que a partir d'ara ens hem de dedicar a conservar el resultat, davant de la indiganció de l'autor de la crònica.

En aquells momets ells apretaven i nosaltres defensavem i fruit d'això i d'alguna imprecissió nostre (ehhh roger i bernat) passen 2 cops de càstic i el marcador s'ajusta (només 4 punts). Això ens fa espavilar i tornem a jugar tenint alguna oportunitat de marcar, però finalment i a falta de poc per acabar l'Àlex passa un cop de càstic, deixant el definitiu 13-20 al marcador.

Aquests 4 minuts que faltaven, més 5 que va allargar l'arbitre els varem jugar pràcticament a 5 metres de la nostra línia de marca, però a excepció d'una errada de placatge d'en Baptiste sobre el seu 8 que van solucionar entre àlex i bernat, es va defensar molt bé i amb moltes ganes.

El partit va acabar amb una jugada rara d'en roger que ens va permetre robar el ruck, i l'isaies amb cara de boig il·luminat va agafar i xutar fora.

MOTM: Tot i que en general tothom va jugar dels millors partits de l'any, Isaies jugant primer de 8 i després de 2 va fer un autèntic partidàs.

A Destacar:

L'aportació dels no habituals que van donar la cara en tot moment i jugant molt seriós: Yaniuk, Thijs, Solano, Lluc, Victor Jeudon i Roger 2.

Satan: ves preguntant quant et costarà tornar el bitllet

A millorar:

Creure que ho podem fer millor (esperem que amb aquesta victòria ens tranquil·litzem i ho poguem fer) i així aprofitarem les oportunitats que generem.
En certs moments del partit es va abusar una mica del peu, en lloc d'intentar jugar.
Placatge. En alguns moments necessitavem 2/3 persones per tirar a un tio al terra i per tant deixavem llocs buits.

Primera Volta acabada amb 1 punt més que l'any passat.


Proper dissabte contra el CEU. Si aquesta setmana venim a entrenar, ho fem com dijous passat i el dia del partit juguem amb la mateixa intensitat i seriositat que aquest diumenge tenim forces possibilitat de guanyar i marxar de vacances amb 2 victòries seguides.

Henry

Crónica UPC Vs UPF

UPC 27 (17) - UPF 5 (5)

1-Uri Garrido (Ramon a la mitja part)
2-Isaies
3-Marc Velasco
4-Marcel (Andreu a la mitja part)
5-Carles Solano
6-Lluc (Uri Nicolau a la mitja part)
7-Dani Falcon (Miquel Pellicer a la segona part)
8-Jean
9-Guillem Esteban
10- Àlex Benet
11-Gabriel Amat (Bernat al minut 10)
12-Padu (Guillermo Larraz a la mitja part de 13 i Estévez de 12)
13- Àlex Estevez
14-Marc Clapés
15-Zaka (Va passar d'ala amb la lesió de Gabri i va ser substituit al 30 per Isaac)

Tarda divertida de rugby universitari, bon ambient i amiguisme.

Es preveia una tarda interessant a nivell de rugby per a la UPC i la UPF. Es presentaven dos equips dels forts de la lligueta i igualats. Tarda assoleiada, amb el camp tou i gent a la banda amb ganes de passar-s'ho bé. Nosaltres anàvem amb una bona aliniació i un bon entrenament fet el divendres anterior, amb molt bona actitud i millor execució dels exercicis així que només calia canviar-se, escalfar i esperar que comencés el partit.

Desde bon principi del partit es van veure dos equips amb ganes de jugar. Només començar ens vam instal·lar al seu camp, jugavem la pilota i avançàvem metres, i quan érem placats la gent arribava ràpid i entrava amb ganes a netejar (encara queda però es va veure una clara millora en aquest aspecte), la pilota tornava al 10 i l'Àlex la tornava a jugar la línia, molt cap a l'exterior en la primera part, però la línia es va mostrar ràpida i precisa i es van caure poques pilotes. Al minut 5 el Marc Clapés va estar a punt d'aconseguir una marca després d'una jugada així. Vàries fases de joc, no es perd la pilota, obertura cap a l'ala i a punt d'entrar a marca, llàstima que la pilota li va arribar una mica alta i enrera i va caure per poc. De totes maneres jugàvem al seu camp i poques vegades sortíem de la seva 22. Els Taurons ho intentaven amb ganes, contraatacant a la ma desde el seu propi camp, però tancàvem els espais bé i al final havíen de xutar a seguir, amb la mala sort per ells que sempre sortia la pilota directa i no guanyaven metres, i ens donaven una touche a favor ( els va arribar a passar això fins a 4 vegades en 15 minuts). Aquí es va demostrar que la devantera ha estat treballant bé als entrenos, guanyàvem les touches pròpies amb un Jean espectacular durant tot el partit i es robaven les seves. Amb el que tornàvem a tenir la pilota per muntar un atac que es solia executar amb èxit per la línia, molt ben portada per l'Àlex durant tot el partit que no només va fer un gran partit sinó que a més va mostrar una excel·lent actitud liderant la línia i col·locant-los tota l'estona.

Fruit d'aquest joc i d'estar instal·lats ens el seu camp van començar a caure els punts. Després de vàries possessions de pilota al seu camp obtenim un cop de càstig a favor a 10 metres de la seva marca, Solano veu la ocasió per fer allò que li agrada i demana la pilota sense que els companys estiguin col·locats ni atents i entra sol i sense recolzaments, de totes maneres passa a través de la defensa i aconsegueix un bon assaig ben transformat per l'Àlex Benet (7-0 minut 10).

Al minut 17 un jugador és placat al seu camp, es triga una mica en arribar a netejar, de totes maneres es guanya el ruck i el 9 obre cap a l'Àlex sense que la línia estigui col·locada encara, de manera que aquest decideix provar el drop i la cola entre pals (10-0 minut 17).

Amb 10 punts a favor nostre els de la Pompeu es van espavil·lar i nosaltres potser ens vam relaxar una mica, el joc es va tornar més imprecís per moments fent cops de càstig i aconseguint que la possessió de pilota s'igualés i que el joc s'instal·lés al nostre camp. Així que cap al minut 30 ells es van situar a la nostra 22 i no van perdre la pilota. Quan es van veure a prop de la nostra marca i amb la pilota a les seves mans i animats per la seva gent van començar a provar d'entrar i entrar per força. Amb més voluntat que cap, però com aquest és un esport 70% actitud després de varis intents van aconseguir l'assaig entrant de cap pel mig del paquet tot i que ho vam defensar bé (apunt: si els davanters haguèssim defensats més baixos, esperant-los de genolls a terra fins i tot els hagués costat molt més entrar). L'assaig no va ésser transformat (10-5 minut 33).

De totes maneres després de la sortida de mig camp vam tornar amb el joc que tant bé ens havia anat i la pompeu no va tornar a creuar el mig camp. En una pilota que ells tenien, fruit de la nostra pressió van fer un error i els hi va caure. Nosaltres atents la vam recuperar i amb molt bona visió de joc, veient que estaven descolocats vam moure la pilota amb molta velocitat i després de 3 passes la pilota arriba al Jean amb camp i espai per davant que fa una gran cursa desde la línia de 40 fintant els jugadors que tenia per davant i aconseguint una marca sota pals transformada de nou per l'Àlex (17-5 minut 37). Vull destacar aqui el gran partit que estava fent el Jean, guanyant i robant les touches i omnipresent durant tot el partit.

Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part i es van fer els canvis.

A la segona part els canvis no es van notar, la gent que va entrar va seguir ficada dins del partit, concentrada i aportant però degut al cansanci es comentien més errades per part dels dos equips i el ritme del partit va baixar. La diferència principal va venir que quan ells tenien cops de càstig a favor els seus xuts a banda no sempre sortíen o guanyaven molts metres, en canvi quan éren a favor nostre l'Àlex les enviava totes a fora i a més guanyant molt metres, que combinat amb unes touches ben executades ens permetien jugar al seu camp tota l'estona. Amb la mateixa fòrmula que a la primera part l'Àlex va tornar a provar un parell de drops dels quals va colar 1. (20-5 minut 51). Durant aquests primers 15 minuts de la segona part va ser quan es van veure grans jugades de la nostra línia de tres quarts amb el Bernat entrant per velocitat després del segon centro i obrint-la cap a l'ala, aconseguint guanyar metres (bon partit de Bernat amb molt bones mans de 15 i també de Àlex Estévez jugant la pilota amb criteri i defensant amb contundència). De totes maneres els taurons ens tancaven l'espai i a nosaltres ens faltava la picardia (i l'experiència) de reprimir les ganes d'escapar-nos i fer un pas endins de manera que molts cop érem trets fora del camp perdent la pilota. Tot i així al minut 56 el Solano va demanar una pilota en curt dins la seva 22 i (aquest cop amb recolzaments) aconseguia trencar per potència la seva defensa aconseguint una marca que l'Àlex transformava (27-5 minut 56).

Els 22 minuts que faltaven pel final del partit van seguir la mateixa tònica només que nosaltres vam baixar una mica el ritme (suposo que pel cansanci) i també a que el Guillem, que no va mostrar el gran nivell d'altres partits de 9, va començar perdre confiança en el seu passe i les pilotes arribaven al 10 amb bastant problemes, amb el que l'Àlex no tenia tantes opcions per fer jugar la seva línia. Tot i així s'arreglava la situació, i defensant amb actitud vam deixar el nostre marcador en contra de la segona part a 0 i encara haguessim pogut fer alguna marca més. Al minut 78' el Guillem va estar a punt d'aconseguir un assaig marxant pel tancat tot sol i demostrant amor propi però va ser aturat a poc de la línia de marca. 2 minuts més tard el partit s'acabava deixant un bon sabor de boca a l'EQUIP d'UPC, als espectadors i també als Taurons que van sortir del camp amb el cap alt.

Un cop acabat el partit és va jugar una tercera part de 30 minuts en la que van tenir entrada tots els jugadors que no havíen pogut ésser convocats pel partit oficial que tot i el lògic desordre va resultar divertit i va fer que tothom tingués els seus minuts de rugby i que la tarda fos complerta. No estic segur però crec que aquest tercer temps va acabar 5-7 a favor de la UPF.

MVP - Àlex Benet i Jean
A millorar: en línies generals bé, però crec que encara hi ha marge de millora en arribar a temps i als rucks, entrar baixos i en no deixar-nos fer fora del camp quan tenim la pilota.

Felicitats a tothom

Fets destacats: al minut 280 (sí sí, 280!!) apareix el Marc Rodríguez pel quintxo que venia a entrenar com cada divendres.

Gràcies a l'equip d'UPC i al de la UPF per aquesta bona jornada de rugby i amiguisme.

VíctoRR

Fotos graciosas 3

Tercera entrega de las fotos más cachondas

Rugby i destí

Ahir vaig anar amb l’expresident de la FCR Xavier-Albert Canal a casa del catedràtic de la UPC Enric Vàzquez. El pare del professor Vàzquez, va ser un destacadíssim pioner del rugby a casa nostra, i va morir fa un parell d’anys. Jo mateix, ja fa anys, potser quasi deu, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar el vell Vàzquez a casa seva, que conservava encara memòria intacta dels fets i les persones que van portar el rugby a Catalunya: l’Aleu vell, el president Boix, el viatge a París per fundar la FIRA, etc. Mites fundacionals i història viva. El fill ens va fer entrega d’un parell de carpetes amb molts retalls de diaris d’època i un recull igualment antic de fotografies. Anava des dels anys trenta fins a finals dels cinquanta, és a dir, l’època immediatament posterior a l’arribada del rugby a la Catalunya Sud, l’efervescència dels anys de la República, quan semblava que el rugby podria fer la competència al futbol i assolir ràpidament les quotes de popularitat de França i Gran Bretanya, el trencament que va suposar la guerra, i la represa ja totalment impossible que va suposar el franquisme i l’estat totalitari per al rugby.

Jo, que porto ja un quant temps anant amunt i avall per les misèries del rugby patri i començo a tenir agenda, vaig treure’n un parell de conclusions, que tinc a bé –generós de mena com sóc– a fer-vos avinents per a debat de sobretaules i tercers temps.

-El fet que jugadors d’ara mateix siguin fitxats per equips forans, com està passant amb nois de la UES que han estat fitxats per la USAP, o que jugadors com Ripol triomfin a Anglaterra, pot donar la falsa imatge que el rugby sudcatalà està assolint la maduresa suficient per exportar jugadors. Bé, això és radicalment fals. Mentida. Els retalls de premsa de Vàzquez (i molts altres retalls que he tingut oportunitat de garbellar a La Foixarda), demostren que aquí sempre s’han produït talents exportables. Des dels anys trenta, que jugadors sudcatalans han jugat enrolats a equips francesos, principalment, sobretot en XV, però també algun fins i tot en XIII. El fet que Albert Malo, per exemple, fos convidat a jugar en el partit del centenari de la UAR contra una selecció mundial, o que Oriol Ripol debutés amb els Barbarians, no són anècdotes aïllades que honoren les biografies esportives dels seus protagonistes, sinó que són dignes continuadors d’una llarga tradició de jugadors sudcatalans.

El problema d’aquesta ignorància, i d’haver d’estar constantment descobrint el Mediterrani, és la manca de memòria històrica, del nul amor dels propis rugbistes per la seva pròpia tradició (i aquest sí que és clarament el nostre fet diferencial respecte Europa). Ens queixem que ningú ajuda el rugby, però som incapaços de guardar memòria de la nostra història, que és el nostre bé més preuat. En menys d’una dècada farem el centenari del rugby al Principal, i haurem estat incapaços de bastir un mínim relat. Es desconeixen els noms gloriosos, els partits, les seleccions i tot allò que admirem de Gal·les, Escòcia, etc. I aquí tenim una tradició sinó igual de gloriosa, sí de ben digna. I això ens fa dèbils, molt dèbils.

-Malgrat tot, el caràcter roman. Vàzquez fill em va explicar una anècdota que li va relatar Sancha, que exemplifica perfectament el tarannà del què som. Resulta que als anys seixanta, una selecció va anar per Europa a jugar un campionat (no em pregunteu ni el país, ni l’equip ni res d’això perque no ho sé), i l’Estat espanyol va enviar un Delegado de Falange a vigilar els nois (amb això ja es veu que els del rugby sempre han d’estar sota control...). Bé, doncs es veu que van passar per Amsterdam, i els xavals van fer aquelles coses que fan els xavals quan van a Amsterdam. I van comprar coses per fumar, detallets que no es podien adquirir a l’Espanya de Franco. I resulta que el tal de Falange, va demanar d’estranquis als nois que li compressin una coseta d’aquelles, que també en volia. I els nois, obedients, li van donar una capseta amb la petició que no la obrís fins arribar a casa. Ja us ho podeu imaginar... El pobre mediocre aquell va arribar a ca seua i va descobrir que a dins la capseta li havien embotit un cagarro sec. Amb dos collons a l’Espanya de Franco. Els anys passen, les generacions es succeeixen, però l’esperit del rugby, aquest humor bèstia i descordat, absolutament viril i alià a les contemporitzacions i correccions socials i polítiques, segueix. Almenys això.

De totes maneres, jo sóc dels optimistes i sempre dic el mateix: allò que ha estat, pot deixar de ser, i també fer-se d’una altra manera. Vosaltres ho sabeu. Els homes, individualment, han de prendre el control de les seves vides si no volen esdevenir titelles en mans del destí. I els grups, ben dirigits i determinats, poden canviar el destí de les nacions. Enginyers té una idea senyors, i el repic dels cavalls comença a sentir-se dalt de tot de la Diagonal.


Jordi Homs.

Tercera entrega de vídeos

Aquí teniu la segona entrega de vídeos de Rugby


En primer lloc una col·lecció de jugades a la mà





Welsh rugby 70's primera part





segona part



Xut a pals amb molt efecte

Article "Yo jugué a Rugby"

Un altre article, publicat al diari Marca. Parla - en l'estil barroc afectat tan propi de certa prosa castellana amb ínfules - del rugby d'abans, en fase ja d'extinció, d'una banda pel mal moral que ha fet en aquest esport el fet de permetre la indecència de cobrar per jugar; i per l'altra, en part causa de la primera, però no exclusivament, de l'emergència a nivell mundial d'una nova psicologia emocional, barreja d'individualisme hardcore de nen mimat, apetències volàtils i estètiques soft, realment aliena al ser del rugby. Conceptes com callar, patir en silenci i sacrificar-se per altres i, a sobre, estar content, són avui ja formes de vida estranyes, incomprensibles i tan antigues com el codis guerrers de l'època de La Ilíada.

Jordi Homs

ENLLAÇ AL ARTICLE

Article de Rugby a El País

L'intel·lectual francès Bernard-Henri Lévy, publicava diumenge 28 aquest article a El País. Lévy és sinònim a França de l'intel·lectual chic, televisiu i mediàtic, elegant, ben vestit, bo-bo (burgès-bohemi), compromès amb les causes dels dèbils i amant molt d'escoltar-se a sí mateix. Una cosa el salva, al meu entendre: no és propalestí.

Jordi Homs.

Enllaç a la Notícia

Gotics Vs CNPN Enginyers Cadets

Segundo Partido de Cadets en la liga

Gotics (17) 29 Enginyers (5) 10

Perfecto día para Rugby en la Foixarda. Enfrente el equipo de los Gotics, ya habíamos jugados otras dos veces, las dos con derrotas. En la segunda, habíamos dado la cara y ellos estaban muy sorprendidos de nuestro “tot a la ma”

El sábado nos bautizamos como verdaderos jugadores de Enginyers imparables. He aquí la explicacion:

Empieza el partido, tenemos la pelota la movemos de un lado a otro, y como unos buenos alumnos, abriendo todo a la mano, hacemos marca cerca de la bandera, parecía que iba  a ser un día genial. 0 – 5.

Gotics estaba empezando a estar derrotado, solo teníamos que rematarlo.

Y claro, era el día de nuestro bautizo. En ese momento, le dimos la pelota a Gotics, que al principio sin creérselo, empezó con su delanteros a robarnos mele, alguna touch y a hacernos mauls…si, si, a esa edad ya les enseñan a hacer mauls, su entrenador es argentino y  delantero, es  hermoso.

Con los brazos caídos terminamos la primera parte donde nos encajan tres marcas.

Sin cambios entramos a la segunda parte, y poco a poco empezamos a dar la cara, teniendo mas la pelota y queriendo hacer marca como sea.

En otro ataque frenético de nuestros delanteros gracias a nuestro sustituto de medio mele, Youssef el Aleman, que abre rápido un golpe de castigo, hacemos otra marca en la bandera.

Cal dir que: dos marcas de Gotics no han sido, una la vio Marco, la otra la vio todo el mundo menos el arbi, hasta el entrenador de Gotics le preguntaba que habia cobrado, era el primer partido que pitaba el arbitro y estaba un poco nervioso.

El equipo fue:

1 Claudio Pool

2 Camilo

3 Richard Benjamin

4 Nil

5 Gerard

6 Orlando

7 Luis

8 Taison

9 Luis Noriega

10 Youssef Assasi

11 Erik

12 Haitam

13 Cristian

14 Wilmer

15 Youssef Larbi

16 Benja Reinoso

17 David Moreno

18 Eugeny

19 Larry

20 Aron

21 Johan

Cambios:  min 20 Aron por Orlando por lesion 
(COMO ESTAS ORLANDO??????), min 45 David por Erik, min 50 Larry por Luis por lesion (COMO ESTAS LUIS?????????), min 55 Benja por Gerard, min 60 Eugeny por Wilmer, min 65 Johan por Nil

MOTM: Aron

A destacar: hemos jugado el 2do partido de liga. Felicidades a Larry primer partido. Cuando movemos la pelota, desde fuera nos invade felicidad. Es flipante verlos jugar.

A mejorar: Concentración en momentos clave. Placajes mas contundentes en el centro del campo. Carreras sesgadas.

Nos vemos el martes y jueves para seguir mejorando

La USAP al Camp Nou

Sembla ser que el Camp Nou compleix tots els requisits per disputar un partit oficial del Top 14 entre USAP i Racing de París.


Enllaç a la notícia

Crónica UPC Vs UAB

UPC(47) 62-15 UAB (5)

 

En 1a part:

1 - Carranza

2 - Isaies

3 - Ramon

4 - Solano

5 - Marcel

6 - Lluc

7 - Dani

8 - Jean

9 - Guillem

10 - Jerome

11 - Victor

12 - Estevez

13 - Larraz

14 - Zaka

15 - Bernat

 

En 2a part (mes o menys perque s'ha canviat mes d'un cop):

1 - Dani

2 - Bergua

3 - Ramon

4 - Andreu

5 - Marcel

6 - Miquel

7 - Sergi

8 - Solano

9 - Jaime

10 - Jerome

11 - Clapes

12 - Estevez

13 - Ignasi

14 - Zaka

15 - Bernat

 

Bon partit en general contra un equip de nivel mes baix que els dos altres equips contra qui vam jugar.

Des de el minut 4 vam fer una marca i no vam parar fins a la mitja part. Les marques les van fer

Bernat (2)

Zaka (2)

Victor (1)

Jerome (3)

Estevez (1)

Clapes (1)

6 van ser transformades pel Bernat

 

La tactica va apareixer clarament durant el partit: Obrir tot a la ma fins les ales, i que facin les marques ells.. I si fa falta, redoblar fins al final (jerome dos vegades), i fer marques d'ala. Unes quantes pilotes es van caure pero l'intencio hi era: fixar la defensa i donar la pilota al company que es quedava sol...

Al contrari, els delanters patien una mica mes per arribar als racks i defender-los. Vam perdre uns quants racks nostre per no entrar forts, o arrivar tard, o ni entrar.En canvi la mele va sortir be, i vam aconseguir robar une quantes meles seves...

En segona part, despres de canviar la majoria dels delanters titulars per lesio, hem acabat amb una delantera molt novata (6 de 8), i aixo va igualar una mica mes el partit. Lastima que no es van poder quedar mes "veterans" per portar el equip i ajudar als novatos a entrar als racks i a recolocar'ls... I els que estaven al camp no ajudaben en aquest sentit sino que es dedicaben a gritar quan alguna cosa mala pasava...

Tot i que al final del partit ens van fer dos marques perque no vam placar i els deixabem sols..

 

A descartar:

La mele i la touch que vam guanyar les nostres i robar unes.

La linea i el joc tout à la main que ens agrada tant

Bon debuts d'en Ignasi Miquel i Clapes

Els Mitjos de meles que no esten acostumbrats a jugar en aquesta posicio pero que s'en va sortir bastant be...

 

MOTM: La linea en general i Jerome i Estevez en particular...

 

A millorar:

El placatge... No plaquem o plaquem alt... Ja farem un entrenament amb Jeremie ;-)

La relacio entre els novatos i els veterans... Els veterans heu de portar als novatos durant les jugades per dir'ls hi que han de fer si van perduts...I no xillar quan s'equivoquen... Novatos, heu de fotre una mica mes de ganes.. Prendre iniciatives (Miquel, Dani, Ignasi, Marc ho van fer bastant be) i si us equivoqueu doncs no passa res, aprendeu... El rugbi es molt sensill: Si us arriba la pilota s'ha de correr endavant, i si us arriba un amb la pilota se l'ha de placar!

 

Despres d'aquest partit vam jugar un partit de novatos on van podre jugar Clemente, Diego, Uri, Padu, Jo i Torreguitar (Un Torron perdut que pasava per aqui ;-) ). Em sembla que vam guanyar 4 marques a 1 (Clapes x2, Sergi, Zaka). Per mi l'actitud dels delanters va ser millora durant aquests 20 minuts que durant la segona part, ja que Padu i jo vam entrar per guiar als altres i colocar'ls una mica...

Si no m'equivoco vam jugar

1 Pere

2 Bergua

3 Isaies

4 Miquel

5 Uri

6 Marc

7 Sergi

8 Guillaume

9 Padu

10 Guillem

11 Marc

12 Larraz

13 Zaka

14 Diego

15 Jaime

 

La setmana que be toca jugar a 7. Amb lo vist ahir podem tenir molt bon equip a 7....

La setmana seguent jugarem contra els taurons per podre disputar la semi final del campionat de catalunya

 

UPF Vs UDL

1- Héctor (Vasyl m.60)
2- Torreguitard
3- Frutero (Psyco-killer m.65)
4- O'Driscoll
5- Younes (Martí m.70)
6- Ramon
7- Ulisses
8- Andorrano
9- Flipper
10- Palacín
11- Vaquilla
12- Losada
13- Diego (León m. 40)
14- Canario
15- Will (Jarrai m. 25)

Taurons!!!
 
Felicitats a tots! Hi ha molt que explicar, i no hi ha millor manera que a un avio anant cap a Mallorca a jugar el Tarrets i jo, amb el gust de boca de satisfaccio general.
 
Mati nubolat a la MarBella. Convocatoria a les 12 per començar a la 13.30. A les 12 tothom que era lliure, estaba a la porta del vestuari. 
 
A dins del vestuari abans de repartir les samarretes ja sentia que aquell 19 de Novembre de 2010 seria un dia memorable. A l'ambient es notaba una concentracio que es podia tallar amb un gabinet.
 
Cadascu concentrat amb lo seu, pensant en quina era la seva funcio al partit, pensant en la primera touche, la primera melee, el primer placatge, la primera percusio, etc. Tothom sabia que era un dia important i valoraba molt l'honor de poder portar aquell dia la samarreta vermella amb l'escut de la Pompeu al cor.
 
Despres de les consignes adients i l'explicacio de l'importancia del partit vam sortir a escalfar amb el nostre capita. La concentracio era maxima, no calia dir res, l'escalfament va sortir ideal, tots actius ja preparats per agafar la primera pilota per atacar.
 
Va ser un partit amb molt bona actitud, tots vau jugar al limit, va ser impresionant com racks, touches i mauls els controlabem. La mele ens faltaba poder entrar amb força, no era culpa nostra sino da distancia que hi havia entre primeres linees. Pero tot anaba be. Actitud impresionant, placatges, continuitat, ajuds, etc.
 
Primera part vam acabar 7-0. Ens faltaba una cosa. Creure en nosaltres mateixos, despres de la segona part, una jugada magistral del Joan va poder fer marca amb transformacio. Ens posabem 14-0. La pajara estaba per arribar, en pocs minuts ens feian una marca sense trasformar. 14-5. I un drop a 20 minuts del final posaba el marcados en 14-8. No vam baixar els braços i vam aconseguir anar al seu camp a jugar. Despres de un seguit de jugades i joc obert vam aconseguir entrar en marca just en el ultim minut de joc.
 
Resultat final 21-8.
 
Gran actitud, gran partit, gran joc, gran equip!
 
Despres d'aixo... Un classico! Festa, Jarana i cachondeo a muerte. Divertidisim! 
 
Agrair a tot l'equip, els que estaben a dins, els de fora, els supporters, els que vau organitzar 3r temps, a les taurones, a tots! Una organizacio de cine!
 
Seguim aixi i ens ho pasarem molt be.
 
I ara...
 
Creure en una nova victoria...
 
Ara toca UPC!!
 
Anims Taurons!
 
Avui i per sempre, Tauro!
 
Jo soc un Tauro i tu?
 
With love,
 
Augusto
Whitte Shark

Fotos graciosas 2

Aquí vamos con la segunda entrega de fotos graciosas.

Aquí podemos ver a un flanker en su primera melé.

Enviar vuestros comentarios para colocar los bocadillos!

COMENTARIO GANADOR

Crónica UPC-URL

UPC (12) 17 - 24 URL (5)

 

1 part:

 

1- Ferran

2- Augusto

3- Ramon

4- Solano

5- Uri

6- Lluc

7- Jean

8- Isaies

9- Remacha

10- Jerome

11- Victor

12- François

13- Estevez

14- Zaka

15- Guillem

 

A la segona part van sortir

Carranza per Ramon

Bergua per Isaies (Bergua de 2, Augusto de 8)

Isaac per Victor

Clemente per Jean

Rodry per Estevez (Rodry 1er centro, François 2o centro)

Al minut 5 

Jaime per Guillem (Zaka de 15 Jaime de ala)

Padu per François.

 

Vam començar el partit una mica parats, i al minut 10 va començar el festival mollistic dels coco. Encara no ho sabiem pero aquesta primera jugada es la que ens van clavar durant tot el partit... Surtint d'una touch a 10 metros de la linea, la van tirar a la segona torre, formar un moll i fer marca. 0-5

 

L'equip va reaccionar molt be, entrant fort, netejant els racks, conservant la pilota. Resulta que despres d'una jugada de 3/4 els gordos van entrar dos vegades al rack, i van permetre a Remacha de marxar sol pels forats creats a la seva linea, fent marca al mig dels pals. 7-5 (transformacio d'en guillem)

 

Aprofitant d'aquesta oportunitat vam mantenir una bona mele que va aprofitar en Remacha per marxar, fer un parell de canvis de peus i fer marca. 12-5 (minut 18)

 

Vam mantenir la pressio, i despres d'un xut, Jerome va pujar fer una semi-catedral al que tenia la pilota i l'arbitre li va treure la tarjeta groga. (guillem de 10, Zaka de 15). Ells no van saber aprofitar de la seva superioritat, mes be dit, vam defendre de puta mare, surtin's els collons a dins de 22 durant moltes fases.. (mai he vist solano tirar tanta gent a terra... Placar encara no, pero tot no esta perdut ;-) ) Va poder tornar Jerome i l'arbitre va pitar el final de la primera part 12-5.

 

La segona part va ser totalement diferent... Voliem jugar mes amb els 3/4 per crear superioritats ja que ens habiam adonat compta que nomes jugaven amb els delanters. Resultat que no vam tenir ni una pilota, i les poques que vam tenir no les vam saber aprofitar...

Vam sortir bastant be de la mitga part, i despres d'una carrera sol d'en ..... Remacha (si si un altre cop) va xutar tornar a agafar la pilota i fer la marca... 17-5. En aquest moment semblaba que el partit no el podriem perdre...

 

Era sense comptar amb la reaccio que van tenir ells , i la seva comprehensio d'el nostre joc... bueno del nostre punt debil... La defensa del moll... Cada vegada que podien, formaven un moll i avantzaben metros i metros cansant la nostre delantera. Aixo va començar amb una marca similar a la seva primera marca.. Touch, segona torre, moll, marca... 17-10 (van xutar de drop, sense conviccio)

 

Vam intentar tornar a jugar, pero ara no era lo mateix. No teniem els racks nets, i quan Remacha obria la pilota els 3/4 s'enfrontaben a una defensa que pujaba molt, i no vam podre produir cap joc a la ma que ens hauria pogut liberar fent una marca...

 

Despres d'una touch nostre i d'una incomprehensio vam perdre la pilota i suposo que coneixeu la historia... Segona torre, moll, marca... 17-17 (aquesta si que la van xutar)

Ja eran ells que tenien el joc en les seves mans, i que tenien el mental per guanyar el partit. Van presionar els 3/4 a dins dels nostres 22, vam perdre la pilota i van aprofitar per contratacar 10 metros i fer la marca que sentenciava el partit... 24-17

 

Despres d'un ultim intent, no vam podre canviar el marcador i el arbitre va pitar el final del partit amb la victoria merescuda dels cocos (no pas pel seu estil de joc, que cada dia odio mes el moll sino per la seva capacitat de no baixar els braços i jugar inteligement en funcio de les debilides del contrari...)

 

El final del partit em va deixar amb una mica de regrets tenint en compta que anavem guanyant 17-5 pero un partit de rugbi dura 80 minuts i fins a que el arbitre no pita el final no s'acava...

 

Soposo que no cal dir que Remacha ha sigut MVP del partit, ja l'haureu entes... A descatar tb Lluc que es un puto gos de caza (amb una mica mes d'implicacio seria el puto amo!), Jerome que va ser enorme en defensa i va ofreir molt bo joc en atac quan li arrivava pilotes netes... I el bon debut d'en Isaies com a 8 (per tot a reu)

 

A descatar:

Les nostres touches, que nomes vam perdre una. Tot i que vam guanyar un parell de les seves.

L'actitud en defensa placant a tothom. El poc joc obert que ens van ofreir, no van poder passar ni pels delanters, ni per la linea...

 

A millorar:

La touch en defensa. No pot ser que ens facin 25000 vegades la mateixa, que el nostre segon saltador salti darrera del seu saltador, o que ningu tiressi al saltador abans que formessin el moll.

La neteja del rack, que entrem i ens fiquem sense treure el contrari que molesta. Resultat que quan comencen a empenyar el rack ens reventen el rack... Els primers tius que arriven han de treure el contrari del rack, i despres els seguents es poden ficar agafant el jugador placat, i d'aqui no ens mou ni deu!

Les pases en la linea que mes d'una vegada es van caure a terra...

La motivacio al moment de jugar.. No pot ser que hagi de canviar 3 vegades la convocatoria en 3 dies, i que 4 tius arribin tard a la hora de la convocatoria... Obligant a canviar la formacio de joc treballada al entrenament...

 

Dema tota la gent que no viatji a anglaterra a entrenar que ens queda un partit contra l'UAB. Juguem dimecres a la 1 a la marbella (convocats a les 12).

 

Contra l'UAB TOTHOM estara convocat. Farem un primer partit que compta per la lliga catalana, i despres afegirem una tercera part amb la gent que hagi jugat poc o que no hagi pogut entrar.

 

Guillaume

"Lleons" d'importació

A continuació us mostrem una noticia interessant sobre la nacionalitat dels jugadors de la selecció Espanyola de Rugby.

Rugby

Manifest d'Enginyers CNPN

Segurament, molts de vosaltres, nouvinguts (i benvinguts) que sou, no en sabeu res, però tampoc se us assecaran les neurones pel fet de conèixer una mica les vicissituds del vostre club.

Enginyers CNPN és un club històric del barri, fundat a l'any 1931. Ha estat durant tota la seva història un club reflex del seu barri: gent treballadora i tirant a humil. Orgullosa. L'orgull és bo, et permet fer front a les adversistats. Però l'orgull sense horitzó, no és més que força bruta. Energia malbaratada. Enginyers sempre ha estat, abans que res, una idea. I el barri del Poblenou d'ara, poc o res té a veure amb el de fa, no ja 50 anys, simplement 20. El Poblenou d'aquí a ben poc serà -s'està convertint- en un barri high-tech. Empreses de teconologia, transferència de coneixement, serveis, en una trasició segur que massa ràpida entre el greix dels antics tallers a la netedat del bip i el xip.

En aquest context, el club buc insignia del barri està patint una transformació creadora. Dolorosa a vegades, traumàtica, com solen ser sempre les transicions del vell al nou. Aspirem a encarnar aquest nou esperit reivindicant la història que ens és pròpia, però sense fer-ne cap mocador de llàgrimes ni cap guardiola per a donacions a impedits. Els nous temps demanen gent desacomplexada i lliure. La competència és mundial i caníbal. Només sobreviuran els forts. 
Tot això ve a tomb, d'una banda perque sapigueu on us heu embarcat, i de l'altra perque sapigueu què heu de deixar enrera. Ara fa un any, vam patir una escissió a la secció de rugby. Malcontents cridaries. Supervivències, noses d'un passat que cal anar espolsant-se. Hem de fer net si volem aspirar a ser els primers de la classe. Tanta caspa, tanta queixa, tanta subvenció, tant ressentiment. Fora!

En aquest enllaç trobareu unes peces literàries que us exemplificaran en viu i en directe la història que esteu protagonitzant. Bona lectura.

Els manifests han estat extrets del següent article de la web del barri de Poblenou.

Manifest d'Enginyers CNPN

Manifest de les seccions escindides

Segunda entrega de videos

 Rugby a cámara lenta!

Entrenamientos de los All Blacks




El Rugby según Takeshi kitano show

Rugby Animal Costume Game- Takeshi Kitano Show - The best video clips are here

Como se juega a Rugby?¿

Calendari 2010-2011 CNPN Enginyers Rugby

Classificacions CNPN Enginyers

 Primera Nacional

 

Green King

Segona Catalana

 

Sant Cugat Vs Enginyers Poblenou

1. Bea
2. Maxi
3. Marc Velasco
4. Mazinguer
5. Lluis Giner
6. Guillaume
7. Coco
8. Baptiste
9. Eudald
10. Alex Benet
11. Bernat
12. Greg
13. Marco
14. A7
15. Magic

16. Calabuig x Marc
17. Eric x coco
18. Gonzalo x guillaume
19. Llorenç x Magic (Bernat de 15)
20. Jeremie x Marco
21. Xavi Remacha (no s'ha canviat per problemes de trencament al cul????)

min.3 5-0 CC
min. 20 6-0 CC
min. 23 9-0 CC
min. 25 9-5 Guillaume després d'una touche molt ben jugada i que el Maxi li passes la bola des de dins de marca.
            9-7 Alex (des de la linia de touche, després d'haver fallat 2 CC molt més fàcils)
min. 32 16-7 Cagada de placatge de la línia
min. 38 16-12 Maxi, després d'una molta bona pressió, i jugant des de dins 22 un CC ràpid
min. 40 16-17 A7. Despés de pressionar be a la seva línia, robar la pilota i corrent més de mig camp sense que li caigués la pilota

min. 5 19-17 CC
min. 15 Groga a Erik per segona corbata (al meu parer les 2 molt justetes)
min. 20 26-17 Cagada plactage a la linia
mn. 25. 26-20 Alex CC
min. 22 26-20 Cagades varies de placatge
min. 30 33-20
min. 36 38-20 Errada col·lectiva 

Fins a la data el partit, si exceptuem els primers 10 minuts i els darrers 10 desprésd el 33-20, en que amb millor actitud s'ha jugat i nomes un parell de tonteries a la segona part quan estavem jugant de manera decent han fet que perdessim.

Hem començat el partit mol atontats, sense tenir en cap moment la pilota i inclus perdent i tenint molt problemes amb la melé. Ells a pesar de tenir tota la estona la pilota cometien bastant errors i d'aqui el fet que no marxessin al marcador.

A partir del minut 10 hem començat a despertar i hem vist que si pressionavem ells perdien la pilota i nosaltres podiem jugar, i excepte que el seu xutador tenia el dia i el nostre no, i una cagada de placatge a la linia ha fet que un dels seus centres entres solet soa pals sense haver fet cap jugada unicament corrent.

A destacar en aquesta primera part que s'ha intentat jugar bastant, que els ales han tocat pilotes i inclus una vegada hem jugat a la mà des dels nostres pals.

A la segona part una mica la mateixa línia en que el partit no tenia un dominador clar i hem tingut diferents possibilitats de marcar però petits errors ho han impedit, i ells ho han aprofitat per entrar 2 vegades totes 2 amb clarissim errors de placatge.

Després d'aquesta segona marca hem baixat una mica els braços (i també potser els pulmons) i la seva darrera marca ha estat un exemple d'això i del que passa quan l'aire no arriba al cervell.

MVP. Baptiste, Tot i que costa decidir qui doncs ha estat un partit en que tots hem jugat bastant similar sense cap errada greu, pero tampoc sense cap "alarde", en Baptiste ha estat en tot moment a tot arreu defensant i atacant.

A MILLORAR

Placatge. No es poden perdonar placagtes, i a més els que fem els fem tovets quan hem tingut varies oportunitats d'enviar a un d'ells a la tercera graderia d'un placatge.

A la linia, tot i que avui s'ha aconseguit fer arribar pilotes als ales, ens falta mes seguretat en nosaltres i mes recursos per fer més mal i aconseguir fer punts.

Davant. No podem perdre tantes pilotes (a vegades quan entrem a xocar sembla que pensem en com caure comodament en lloc de intentar passar i enviar el de davant 20 metres cap enrera), i a més a la segona part quan millor estavem jugant i fent jugades de 3 i 4 moviments, ens han pitat en 3 o 4 ocasions pantalles per xocar entre els davanters, i això passa per estar "atontats" i no pensar una mica el que fem i quan ho fem.

No podem baixar la guàrdia quan ens hem vist 13 punts a sota, doncs era remuntable.

Alguns jugadors cometen errors de principiant per no estar en bona forma i per tant no pensar. No diré noms, doncs dels 4 o 5 que parlo ja ho saben.

ASPECTES POSITIUS (A MANTENIR)

La touche. A més de totes les nostres avui hem robat vàries de les seves.

La setmana tots a viatjar i a guanyar, tant els de Newmarket, com els de Mallorca, doncs si a l'actitud d'avui li sumem concentració els 80 minuts (i no 60) i el fer punts amb una mica més de facilitat és que farem.

La UPC canta a TV3

L'equip de Rugby de la UPC canta al programa de TV3 No me la puc treure del cap

Viatge a Ítaca



minut 29:55


Boig per tu




minut 29:45

Universitat de VIC Vs UPC

Primer partit de la lliga catalana i la veritat es que s'ha acabat molt be i estic molt content de vosaltres. Era un dia ideal per jugar... Solet, camp de puta mare, cheerleaders i hooligans...

Teniem un equip amb 8 novatos (primer partit oficial) i tots van donar la cara!

S'ha jugat molt serios, amb ganes, jugant basic, i ha funcionat de puta mare!

Vam començar sense tenir la pilota, placant tot lo que pasava; A una jugada que van obrir ells a la linea, s'ells hi va caure, i ho va aprofitar en Marc per fer una contra atac de uns 50 metros abans de ser placat... Pero amb una mica de recolocacio es va tornar a obrir la pilota i Zaka va concluir la jugada fent marqua clarisima (0-5 minut 10). vam continuar amb aquesta dinamica per prendre el joc a nostre compta i fer entrades dels 3/4 (Marc, Zaka, Bernat, Kike abans que es trenqui...) El problema es que una vegada la linea d'advantatja guanyada l'apoyo trigava per arrivar i mes d'una vegada hem perdut el rack per falta de gent... Als minuts 28 i 34 Solano va fer 2 marques amb l'unica jugada que fa be. agafar la pilota fent el burro i correr fins a la zona de marca tot sol (0-15). Despres de haver tirar-se 5 metros abans de la linea confudant-se de linea, Zaka va finalement concluir la primera part amb una marca seva. (0-20)

La segona part va ser una mica diferent, tot i que la gent s'ha començat a cançar... Els pases no arriban tant bé i els hi costaven als delanters anar com un sol equip, cadascu feient el esforç quan podia.. Pero resultat que vam poder guardar el marcador a 0, i a mes a mes fer una marca al final amb el Estevez que va passar per dalt d'un rack i tirar-se per plantar la pilota. Despres d'una ultima jugada que va durar 5 minuts, el arbitre va pitar el final del partit a 0-25 en favor nostre...

Una vegada el partit acabat hem anat al local dels de Vic on es van ofreir un molt bon tercer temps... Gracies a ells per partit maco que ens a ofert i el 3er temps que ens han montat.... La part del 3er temps em sembla que ja esteu fent la cronica ;-)

Durant tot el partit vam guanyar les nostres melees i em sembla que ells hi van robar/girar unes. Referent a la touche ha sigut una mica mes difficil ja que els dos que van entrenar divendres a tirar les touches estaven lesionats, pero al final no li va sortir tant malament a Xavi...

Alineacio de sortida

1. Molt Attentament: Molt bon partit, serios, sacrificant-se per l'equip tant en atac com en defensa.. En un partit com avui hauria pogut portar una mica la responsabilitat i portar els delanters amb ell, pero aixo arrivara poc a poc estic segur.

2. Xavi Bergua: Una mica dificil en touche, pero bon partit en joc obert entrant quan hagi falta

3. Ramon: Primer partit, i li va surtir be... Una mica perdut a la hora de netejar un rack pero tindra temps per aprendre (ni te 17 anys el xaval!)

4. Solano. 2 marques

5. Marcel: ajuda molt en la touche i serios a la hora d'entrar...Un dels jugadors alts que entra el mes baix que conec.. De puta mare!

6: Sergi: Partit serios fent les coses be. Si apren que un flanquer ha d'estar per tot a reu, s'ho passara (i m'ho passare) millor ;-)

7: Dani: Un partidas. La millor sorpresa del partit.. No se qui el volia fotre de 1a linea quan es un flanquer de tota la vida. Per tot a reu, placant, entrant fort... Un crack!

8: Jean: Tres grand match... aporta la experiencia francesa, placando y ayudando mucho en el juego.... Lastima que segun el, solamente hizo  2 placages (sin fallar ninguno)... Ya mejora su media contra los cocos!

9: Kike: com sempre un jugador que ho dona tot en el partit i que aporta solucions en les jugades... S'ha trencat al minut 25 i l'hem canviat per Guillem

9 bis: Guillem: Gran partit de mig de melee,  sobretot per un jugador que no esta acostumbrat a jugar en aquesta posicio. bona conexio entre ell i Padu, i bones iniciatives quan hi havia lloc per entrar!

10: Padu: Ja el coneixem, si entra no perd la pilota i la libera be, i quan juga a la ma doncs la passa be, posant els seus companys en posicio favorable... Una figura segura del rugby UPC

11: Isaac: Ha pogut tocar unes quantes pilotes i ha corregut amb bones trajectories... Partit serios

12: Marc: Un altre novato crack. Primer partit que el veia i quina bona idea d'en Victor de fotra'l de primer centro... En segona part una mica mes discret pero com tots estava cansat

13: Estevez: S'el hi ha caigut unes pilotes en primera part, i no ha sigut tant decisiu com durant la segona part (veure la cronica de la segona part)

14: Zaka: MVP, un partidas, dos marcas... no hace falta decir nada mas.. Guanyant (molt) metros amb la seva velocitat. Aixo si no va passar ni una excepte LA que no tenia que passar a dins dels nostres 22 (s'havia de dir algo ;-) )

15: Bernat: A part d'un parell de pilotes que s'el hi va caure al principi a fet un partit segur, fent entrades decisiues... Les poques pilotes que li van arrivar de xut les va agafar... Un 15 segur... 0 transformacions... I idu que va jugar a futbol :-s

Segona part

1: Molt Attentament

2 Xavi

3: Uri: Partit serios com tota la primera linea, aportant a la hora de netejar els racks i per entrar

4: Solano

5: Holger: Un poco perdido en el campo tan por ser novato como por el tema del idioma, pero ira pillando y le queda mucho por aprender. Muy buena actitud durante toda al segunda parte

6: Estevez: Molt bona segona part de 3a. Placant, entrant, corrent per tot a reu.. i fent una marca saltant-se un rack.. Ha apres rapidament el joc del 6 durant la mele, placant el 8 mes de un cop...Molt bona aposta que es podra tornar a fer

7: Dani

8: Jean

9: Guillem

10: Padu: Primer 10 que veig fer un pick and go

11: Pau: Bon partit sobre tot en defensa treuent el seu contrari a touch quan li arrivava. S'ha trencat al genoll, i va entrar Guillermo

11 bis: guillermo: Molt bon calfentament. No va poder entrar per una debut de lesio pero si que va voler agafar el lloc de Pau donant-ho tot

12: Marc

13: Gabri: Partit serios amb algunes entrades i uns placatges... Entrant en segona part no ha pogut ensenyar tot lo que val realement

14: Jaime: Le ha llegado pocas pelotas pero ha sido seguro durante todo el tiempo...

15: Zaka

Doncs si em quedo amb molt bona impressio d'aquest equip i molt bon debut dels novatos. La setmana que ve juguem dijous contra els cocos, i el partit sera diferent! Es a dir que tots a entrenar dema (avui) divendres i a sopar tots junts!

Guillaume

PD: Ho sento per destroçar el catala ;-) Pero us haureu fixat que pels extrangers (Jean, Holguer, Jaime) he ficat el comentari en castella ;-)

Crónica Taurons a Girona

com tot, lo bo es fa esperar, pero ja ha arribat el moment de la crònica gironina.

El dia va començar deixant-nos veure a l'àgora de la pompeu, un clàssic, però amb la novetat que anavem acompanyats de l'equip de futbol sala, fet que va provocar que l'estimat Fernando ens vingues a desitjar sort a la porta de la pompeu abans que marxessim i a fer-nos alguna foto i tot, cosa que no havia fet a la vida, casualitat??

Però be, vam pujar a l'autobus i amb la nostra tranquilitat habitual vam encarar a l'autopista direcció girona, remarcant que quan passavem pel mcdonalds encara no havia vomitat ningu, xd. Encara que suposu que quan hi vau pasaar al tornar havia fotut la potada mes dun, i com que no ho se, reclamo cronica de la tornada. Anant cap a girona vam convencer a lentrenador i el capita de Futbol sala perque es quedessin un ratet al tercer temps i aixi poder allargar una mika la nostra immolacio. Després daixo, que era el mes important, la linia va poder acabar de preparar alguna jugada i els delanters, toxos de per si, vam recordar els codis de touche, que tan be van funcionar modestia a part!!!!!

Vam arribar a girona i una vegada despedits a aplaudiments els de l'equip de Futbol sala, va començar la nostra concentracio, semblant un equip de cap a peus, que es el que estem aconseguint despres de molt de treball. Degut a lo petits que eren els vestidors, ens vam posar els delanters en un i els tres quarts a un altre, i no se si hi va tenir alguna cosa a veure, però va ser una de les tòniques del partit.

Després d'un escalfament molt seriós va començar el partit, vam començar molt forts i seriosos i aguantavem molt be les envestides dels gordos de girona, que pesant el triple que nosaltres no podien fer-nos marca de cap de les maneres, de manera que en un cop de càstig a 10 metres de marca, els molt maricons tot i saber que eren superiors a nosaltres van xutar a pals i van encetar el marcador, 3-0. 

La nostra actitud no va canviar, vam seguir placant-ho tot i llastima que les touches i les meles no funcionaven, perque quan teniem la pilota la podiem aguantar amb un bon joc, bastan ordenat i pasant els rucks com no els haviem pasat mai,  però quan arribavem a una touche, els llançaments eren pessims, la recepció no era la millor i a més a més, faltava comunicació entre el llançador, els aixecadors, el saltador i 9, cosa que va provocar que perdessim moltes pilotes i en recuperessim molt poques. En les meles passava el mateix, els davanters de la pompeu som poc pesats i els de girona encapçalats pel gordo cabron, ens rebentaven a cada mele, quan l'entravem molt rapid, la mele era inestable i, o be no la podia talonar o rebotava amb les cames dels segones, fet que va provocar que perdessim també molta pilota i en recuperessim nomes una en tot el partit.

Els de Girona, en un cop de castig per fora de joc en la mele, van tornar a xutar a pals i van tornar a encentar-la, 6-0, pero els de girona tenien un culet... no tenien collons a jugar a la ma estant a 10 metres de marca. Tot i això, després d'aguantar com uns campions al llarg de la primera part, a falta de dos minuts els aligots van aconseguir fer marca. 

La segona part, va ser molt diferent a la primera, els davanters esgotats, no podiem arribar als rucks, voliem arribar a tots els rucks i com es evident va ser impossible, el nostre nivell, va anar baixant, al mateix temps que ens anavem cansant, i anavem baixant els braços a mesura que girona anava fent marques. Tot i això, cal destacar la marca de llibre que va fer la línia, felicitats nois, perque va ser una marca preciosa culminada pel vaquilla pero on hi va intervenir gairebe tot l'equip, fet que demostra que les coses s'estan fent be. Al final del partit, el françois va robar una pilota i despres de patejar-se tot el camp va ser placat a la seva linia de 22, va arribar nomes el palacin a recolzar, va agafar la pilotta i va fer marca; no pot ser que un companys corri des de la nostra linia de 22 fins a la seva nomes acompanyat del nostre 10, per molt cansats que estiguesim.

El partit va acabar, i tot el filldeputisme que van tenir els aligots a dins el camp es va convertir en gent molt gran a fora del camp. ens van acompanyar en cotxes a barraques, on tenien una caseta a la que ens van ffer el tercer temps. un tercer temps que es va allargar fins les sis del mati...

Els aligots van començar a treure birra i entrepans, van emmanillar els dos talones a un got que no podia estar tu mai buit i tambe van emmanillar la parella de la nit el psico i el un segona seu, que era cosi del jarrai i que també va donar molta guerra, que gran pareja psico-killer, no se si va ser perque es van sentir cohibits pels cantics amorosos, "que bonito, que bonito", "nanianonianoonianona....", o perque es van començar a donar puñetes fins que els van separar. 

Despres de holliwoods i buffalos varios, van arribar els de futbol sala que es van intentar immolar, pero el tercer temps els va superar i nomes el seu capita va estar a l'alçada matant el nostre capita en dos buffalos. després de moltes touches i coctels de la muerte, l'autocar va marxar i segons mandit es va liar parda al bus. ens vam quedar 6 taurons, que ho vam donar tot; Odriscol, jarrai, vaquilla, andorrano, roger i un servidor. 

Els 6 escollits vam matar tots els aligots i vam anar a sopar, per despres tornar a barraques i tornarlos a matar, o io almenys intentar-ho, doncs sanaven retirant de mica en mica, sota la consigna de ja he vomitat, la nostra resposta era: TORNA-HI!!!!

Retirada a destacar de l'andorrano, que a les 20.30 estava dormint a casa el jarrai, lendema li va haver de dir a la mare del jarrai que havia nat a dormir tant dora perque tenia molta son acumulada, pero la mare del jarrai no es tonta!!jajajj

El vaquilla i l'odriscol, van marxar a les 3, mentre l'odriscol deia: l'alcohol de girona no em puja i el vaquilla caminava com podia!!

El jarrai va marxar a les 5 o les 6, perque es va fotre el talego de la seva vida i es va fotre un senyor tajo a la cara.

Jo vaig arribar a les 9.30 del mati a casa del jarrai despres de visitar un banc del carrer i la porta de les barraques, que em va fotre una ostia i em va rebentar l'ombro la molt puta, quan lenganxi la mato!!!

Felicitats a tots

Pd: els lesionats, jarrai, hector i roger cuideuvos i recupereu-vos quan abans!!Anims
PD2: cronica del bus siusplau
PD3: com algun capita dun esport de maricones trni a guanyar el nostre capi a un buffalo, Flipper dimissio!!!!!!!!
PD4: io tink l'ombro xungu i estic descartat per la ub, per lleida encara no ho se.

Griffin Shark