Un altre article, publicat al diari Marca. Parla - en l'estil barroc afectat tan propi de certa prosa castellana amb ínfules - del rugby d'abans, en fase ja d'extinció, d'una banda pel mal moral que ha fet en aquest esport el fet de permetre la indecència de cobrar per jugar; i per l'altra, en part causa de la primera, però no exclusivament, de l'emergència a nivell mundial d'una nova psicologia emocional, barreja d'individualisme hardcore de nen mimat, apetències volàtils i estètiques soft, realment aliena al ser del rugby. Conceptes com callar, patir en silenci i sacrificar-se per altres i, a sobre, estar content, són avui ja formes de vida estranyes, incomprensibles i tan antigues com el codis guerrers de l'època de La Ilíada.
Jordi Homs
No hay comentarios:
Publicar un comentario