Crónica Taurons a Girona

com tot, lo bo es fa esperar, pero ja ha arribat el moment de la crònica gironina.

El dia va començar deixant-nos veure a l'àgora de la pompeu, un clàssic, però amb la novetat que anavem acompanyats de l'equip de futbol sala, fet que va provocar que l'estimat Fernando ens vingues a desitjar sort a la porta de la pompeu abans que marxessim i a fer-nos alguna foto i tot, cosa que no havia fet a la vida, casualitat??

Però be, vam pujar a l'autobus i amb la nostra tranquilitat habitual vam encarar a l'autopista direcció girona, remarcant que quan passavem pel mcdonalds encara no havia vomitat ningu, xd. Encara que suposu que quan hi vau pasaar al tornar havia fotut la potada mes dun, i com que no ho se, reclamo cronica de la tornada. Anant cap a girona vam convencer a lentrenador i el capita de Futbol sala perque es quedessin un ratet al tercer temps i aixi poder allargar una mika la nostra immolacio. Després daixo, que era el mes important, la linia va poder acabar de preparar alguna jugada i els delanters, toxos de per si, vam recordar els codis de touche, que tan be van funcionar modestia a part!!!!!

Vam arribar a girona i una vegada despedits a aplaudiments els de l'equip de Futbol sala, va començar la nostra concentracio, semblant un equip de cap a peus, que es el que estem aconseguint despres de molt de treball. Degut a lo petits que eren els vestidors, ens vam posar els delanters en un i els tres quarts a un altre, i no se si hi va tenir alguna cosa a veure, però va ser una de les tòniques del partit.

Després d'un escalfament molt seriós va començar el partit, vam començar molt forts i seriosos i aguantavem molt be les envestides dels gordos de girona, que pesant el triple que nosaltres no podien fer-nos marca de cap de les maneres, de manera que en un cop de càstig a 10 metres de marca, els molt maricons tot i saber que eren superiors a nosaltres van xutar a pals i van encetar el marcador, 3-0. 

La nostra actitud no va canviar, vam seguir placant-ho tot i llastima que les touches i les meles no funcionaven, perque quan teniem la pilota la podiem aguantar amb un bon joc, bastan ordenat i pasant els rucks com no els haviem pasat mai,  però quan arribavem a una touche, els llançaments eren pessims, la recepció no era la millor i a més a més, faltava comunicació entre el llançador, els aixecadors, el saltador i 9, cosa que va provocar que perdessim moltes pilotes i en recuperessim molt poques. En les meles passava el mateix, els davanters de la pompeu som poc pesats i els de girona encapçalats pel gordo cabron, ens rebentaven a cada mele, quan l'entravem molt rapid, la mele era inestable i, o be no la podia talonar o rebotava amb les cames dels segones, fet que va provocar que perdessim també molta pilota i en recuperessim nomes una en tot el partit.

Els de Girona, en un cop de castig per fora de joc en la mele, van tornar a xutar a pals i van tornar a encentar-la, 6-0, pero els de girona tenien un culet... no tenien collons a jugar a la ma estant a 10 metres de marca. Tot i això, després d'aguantar com uns campions al llarg de la primera part, a falta de dos minuts els aligots van aconseguir fer marca. 

La segona part, va ser molt diferent a la primera, els davanters esgotats, no podiem arribar als rucks, voliem arribar a tots els rucks i com es evident va ser impossible, el nostre nivell, va anar baixant, al mateix temps que ens anavem cansant, i anavem baixant els braços a mesura que girona anava fent marques. Tot i això, cal destacar la marca de llibre que va fer la línia, felicitats nois, perque va ser una marca preciosa culminada pel vaquilla pero on hi va intervenir gairebe tot l'equip, fet que demostra que les coses s'estan fent be. Al final del partit, el françois va robar una pilota i despres de patejar-se tot el camp va ser placat a la seva linia de 22, va arribar nomes el palacin a recolzar, va agafar la pilotta i va fer marca; no pot ser que un companys corri des de la nostra linia de 22 fins a la seva nomes acompanyat del nostre 10, per molt cansats que estiguesim.

El partit va acabar, i tot el filldeputisme que van tenir els aligots a dins el camp es va convertir en gent molt gran a fora del camp. ens van acompanyar en cotxes a barraques, on tenien una caseta a la que ens van ffer el tercer temps. un tercer temps que es va allargar fins les sis del mati...

Els aligots van començar a treure birra i entrepans, van emmanillar els dos talones a un got que no podia estar tu mai buit i tambe van emmanillar la parella de la nit el psico i el un segona seu, que era cosi del jarrai i que també va donar molta guerra, que gran pareja psico-killer, no se si va ser perque es van sentir cohibits pels cantics amorosos, "que bonito, que bonito", "nanianonianoonianona....", o perque es van començar a donar puñetes fins que els van separar. 

Despres de holliwoods i buffalos varios, van arribar els de futbol sala que es van intentar immolar, pero el tercer temps els va superar i nomes el seu capita va estar a l'alçada matant el nostre capita en dos buffalos. després de moltes touches i coctels de la muerte, l'autocar va marxar i segons mandit es va liar parda al bus. ens vam quedar 6 taurons, que ho vam donar tot; Odriscol, jarrai, vaquilla, andorrano, roger i un servidor. 

Els 6 escollits vam matar tots els aligots i vam anar a sopar, per despres tornar a barraques i tornarlos a matar, o io almenys intentar-ho, doncs sanaven retirant de mica en mica, sota la consigna de ja he vomitat, la nostra resposta era: TORNA-HI!!!!

Retirada a destacar de l'andorrano, que a les 20.30 estava dormint a casa el jarrai, lendema li va haver de dir a la mare del jarrai que havia nat a dormir tant dora perque tenia molta son acumulada, pero la mare del jarrai no es tonta!!jajajj

El vaquilla i l'odriscol, van marxar a les 3, mentre l'odriscol deia: l'alcohol de girona no em puja i el vaquilla caminava com podia!!

El jarrai va marxar a les 5 o les 6, perque es va fotre el talego de la seva vida i es va fotre un senyor tajo a la cara.

Jo vaig arribar a les 9.30 del mati a casa del jarrai despres de visitar un banc del carrer i la porta de les barraques, que em va fotre una ostia i em va rebentar l'ombro la molt puta, quan lenganxi la mato!!!

Felicitats a tots

Pd: els lesionats, jarrai, hector i roger cuideuvos i recupereu-vos quan abans!!Anims
PD2: cronica del bus siusplau
PD3: com algun capita dun esport de maricones trni a guanyar el nostre capi a un buffalo, Flipper dimissio!!!!!!!!
PD4: io tink l'ombro xungu i estic descartat per la ub, per lleida encara no ho se.

Griffin Shark