miércoles, 29 de diciembre de 2010

vídeos 3

Vídeos de Rugby navideños

Haka Noel

Preparando el partido navideño



Un Pilarico celebrando una marca en navidad

lunes, 20 de diciembre de 2010

CNPN Enginyers Vs Badalona

Enginyers 31 (19) - Badalona 0
 
Van jugar:
1. Pampa (Frutero)
2. Pere
3. Salva (Xavi Belda)
4. Oasis (Antoñito)
5. Andreu (Benjamín)
6. Lluís Giner
7. Baptiste
8. Paco
9. Luis
10. Greg
11. Roger Canijo (Juan)
12 Jeremie (Kephra)
13. Alex Estevez
14. Roger
15. Jaime (Elías)
 
Tots els canvis es van produir a la mitja part. Quan quedàven 10 min Salva va tornar a entrar per substituir al Pere que s'havia cascat.
 
Anotacions:
2' 7-0 Greg (transf. Greg)
20' 12-0 Marca de maul per davantera (crec que finalment va ser Paco qui va fer la marca)
24' 19-0 Jeremie (transf. Greg)
78' 24-0 Frutero
80' 31-0 No vaig apuntar ni recordo qui va ser (Baptiste??). (transf. Greg, des de linia de touch, dp de que un servidor el va picar una miqueta ;-) )
 
La primera jugada del partit ja es va veure que anàvem amb moltes ganes. Recepcionem, montem un ruck, obrim fins a l'ala i ens posem dins dels seus 22. (un breu incís, recordant aquesta jugada al tercer temps amb el Jaime, em va saltar un llagrimeta perquè em va dir que havia fet un xutet per sobre del seu ala tal com jo li havia proposat a l'entrenament de dimarts... snif, algú m'escolta).
La primera part vam jugar molt enxufats, però bastant desordenats. Tothom tenia moltes ganes i volia fer la guerra pel seu compte. Les jugades de més perill (i també les marques) van arribar en primers moviments, i no en segones o terceres fases, on jugàvem desordenats).
A la segona part va continuar el desordre, i va baixar una mica la intensitat, com era d'esperar. A davant la gent continuava fent la guerra pel seu compte, i a darrera, totes les ocasions de superioritat (que van ser moltes) les vam malbaratar per xutets tontos o perquè la línia anàvem massa de costat i un parell d'ells en defensàven a quatre nostres. Això va fer que no anotèssim cap punt fins a 2 minuts del final, en que vam anotar 2 marques gairebé seguides.
 
En definitiva, bon partit, bona actitud. Per posar un pero, en partits on la superioritat és manifesta, potser ens cal parar a pensar quina és la millor forma d'atacar al contrari.
 
Em costa molt decidir qui va ser el millor. Molta gent va fer un bon partit. Al Greg feia temps que no el veia còrrer tant i fer fintes, Salva partit molt seriòs, Paco bon lideratge (no haré ningún comentario de tu estancia en el Sin Bin 2 min dp de gritar a los delanteros que el próximo que hiciera un golpe lo echabas tú, Luis omnipresente, Jeremie todo corazón, les carreres de tots els backs (Rogers, Elías, Jaime), la segona o tercera joventut de l'Antoñito (menos mal que no querías jugar este año...), Frutero (gran jugada en la de la penúltima marca), Baptiste, Alex,... tots molt bon partit.

domingo, 19 de diciembre de 2010

CNPN Enginyers Vs Bonanova

Enginyers 32 (12) - Bonanova 25 (13)

Abans de començar la crònica felicitar l'excel·lent cap de setmana,
doncs tots els equips del Club han guanyat. (Un empat amb el BUC
jugant 12 tot el partit es una VICTORIA).

1. Maxi
2. Fer
3. Marc Velasco
4. Masinyer
5. Solano
6. Guillaume
7. Lluc
8. Isaies
9. Eudald
10. Alex Benet
11. Llorenç
12. Marco
13. A7
14. Remacha
15. Bernat

Mitja part yaniuk x marc velasco
No s'han fet mes canvis per potenciar el segon (i ho hem aconseguit)

0-5
5-5 Marco
7-5 Alex
12-5 Llorenç
12-10
12-13 CC

15-13 Alex CC
20-13 Guillaume
22-13 Alex
27-13 Marco
32-13 Guillaume
32-18
32-25

Hem començat el partit absolutament adormits i sense fer res.

El ritme el marcaven ells, la seva davantera s'imposava a la nostra,
que s'ha passat tota la primera part tocant-se els collons, tenint
problemes amb les touches, meles i perdent la majoria dels agrupaments
per entrar als rucks a recolzar-nos.

A sobre la línia no parava de tirar les poques pilotes de que
disposava al terra, i suposo que per falta de confiança, encara abusem
massa del peu, i no només l'Alex.

Fruit d'això ha arribat la seva primera marca en que despres de 2 o 3
idiotades nostres touche a favor seu a prop de la nostra línia de
marca i amb la jugada que han fet sempre ens fan la primera marca.

Això ens fa despertar una mica, hem fent les coses be 5 minuts,
entrant be davant, alliberant ràpid -ohhhh miracle- i movent-la.
Conseqüència: 2 marques entrant caminant d'en Marco i Llorenç,
posant-nos 12-5.

Ja havíem guanyant el partit!!! i hem tornat a jugar tan malament com
sabem i la demostració va ser la seva segona marca en que una touche
nostre la "guanyem" palmejant 2 vegades i deixant que la pilota botes
a dins marca fins que un d'ells i amb tantes facilitats decideix fer
la marca.

Amb un cop de càstig passat per ells s'acaba la primera part en la que
única circumstància positiva es que a la segona part pitjor no es
podia fer.

La segona part comença una mica millor, comencem a guanyar pilotes amb
una certa claretat i aconseguim fer 4 pases sense que caigui la
pilota, i tot i que sense ser cap maravella, i encara abusant del peu.

A base d'intentar-ho arriben 2 noves marques (guillaume i marco) per
acabar a 8 minuts del final amb una nova marca d'en guillaume després
d'una gran jugada des del nostre camp i fent una cursa de mes de 40
mts. 32-13

Per segona vegada Hem tornat a guanyar el partit i sense ni tan sols
molestar-los en 2 jugades seguides ens fan 2 marques, deixant el
marcador en el definitiu 32-25.

MVP. Guillaume (a mes de defensar i robar totes les pilotes, ara fa
marques) i Marco (ha quedat demostrat que quan corre cap endavant
sense mirar darrera fa marques).

Hem de millorar el cap, es a dir la constància en el joc, doncs no pot
ser que la setmana passada la davantera fes un partidas i avui durant
mes de mig partit anes caminant i sense guanyar una pilota.

Confiança darrera per jugar la pilota sense tirar-la i oblidant el xut
de tant en tant.

M'ha agradat en Bernat, doncs després d'una primera part per oblidar
en lloc d'enfonsar-se s'ha refet i ha jugat una segona part molt
digne.

M'ha agradat tambe en Eudald intentant jugar ràpid sempre i tenint que
sent frenant a vegades.

Acabat el partit, el C també ha guanyat 31-0 (crònica a càrrec d'edim
o gabi) i gran sopar de Nadal (crònica a càrrec de qui se'n recordi).

Propers partits la setmana del 15 de gener. Planificació entrenaments
Nadal la enviarà en Gabi.

Bones Festes a tots i rapida i bona recuperacio a tots els
tarats/lisiats: Phil, Magic, Diego, Erik i algu altre que segur
m'oblido.

lunes, 13 de diciembre de 2010

Crònica Sitges Vs CNPN Enginyers A

SITGES 13 (7) - ENGINYERS 20 (7)

CRÒNICA DEDICADA ESPECIALMENT A EN PHIL PATTERSON.

1. Maxi

2. Marc
3. Yaniuk
4. Thijs

5. Solano
6. Lluc

7. Victor Jeudon
8. Isaies
9. Eudald
10. Alex Benet
11. François
12. Marco
13. A7
14. Bernat
15. Màgic

MIn 35 Roger 2 (ex-butter hands) x Màgic (que pixava sang). Bernat passa de 15
Min 40. Baptiste Brue x Lluc
Min 45. LLuís x Thijs
Min 48. Gonza x Marc. Isaies passa de 2. La cara de l'Isaies al comunicar-li el canvi va ser un poema.

min. 8 7-0. 
min. 11 7-5 Màgic
            7-7 Àlex

min. 16 7-12 François
min. 23 7-17 Gonza
min. 28 10-17 CC
min. 32 13-17 CC
min. 36 13-20 CC Àlex

Partit molt disputat i treballat en que en certs moments vàrem jugar bastant bé, i que a més que és la primera vegada aquest any que hem mantingut la intensitat i concentració al llarg dels 80 minuts.

El partit no va començar massa bé doncs no teniem pilotes clares, doncs perdiem les nostres touches i les nostres melés tampoc sortien massa clares. La pilota era d'ells, que intentaven entrar i nosaltres anavem placant, tot i que a vegades necessitavem 2/3 intents per tirar-los. Fruit d'això va arribar la seva primera marca creant una superioritat i aprofitant-la.

Amb la marca varem espavilar una mica, i després d'una touche guanyada clarament per un Victor i d'un parell de moviments obrim la pilota, l'Àlex fa un xutet per sobre de la línia que recepciona l'Augusto i marca sota pals, empatant el partit.

A partir d'aqui i fins a la final de la primera part el partit va ser molty disputat en que tots dos equips intentaven jugar, poerò les defenses s'imposaven als atacas (encara que no us ho creieu la nostra també), en que tots equips van tenir oportunitats de fer punts, però que finalment el marcador no es va moure. Que refordi ara un cop de càstic i algun drop fallat per nosaltres i un parell d'oportunitats de fer marca, especialment una d'en Marco en que va trencar la línia i en lloc de correr com un cabron cap a marca anava corrent d'esquena buscant recolzament.

A destacar en el final d'aquesta part la lesió d'en Màgic després d'un espectacular pase d'amic d'en Bernat (que pel que sembla vol recuperar la posició de 15). Després del susto inicial de tots els presents ara ja sabem que està bé i en breu estarà amb nosaltres.

La segona part va començar igual amb tots dos equips intentant jugar, fins que cap al minut 15 sortim jugant des dels nostres 22 i després un teva/meva miraculós entre els dos butter-hands de l'equip (A7 i Roger 2) fem un ruck, l'Àlex veu que tota la seva linia estava al ruck i fa un xutet pel François que agafa la pilota i marxa sol cap a marca.

Aquesta marca els deixa una mica tocats, i 7 minuts després després d'un parell de fases isaies i baptiste marxen pel tancat, aquest li passa a en François que al sentir-se placat li passa en Gonza que venia redoblant i aconsegueis una nova marca.

Encara quedaven 20 minuts de partit i tornat cap el mig camp l'Eudald dona ordres de que a partir d'ara ens hem de dedicar a conservar el resultat, davant de la indiganció de l'autor de la crònica.

En aquells momets ells apretaven i nosaltres defensavem i fruit d'això i d'alguna imprecissió nostre (ehhh roger i bernat) passen 2 cops de càstic i el marcador s'ajusta (només 4 punts). Això ens fa espavilar i tornem a jugar tenint alguna oportunitat de marcar, però finalment i a falta de poc per acabar l'Àlex passa un cop de càstic, deixant el definitiu 13-20 al marcador.

Aquests 4 minuts que faltaven, més 5 que va allargar l'arbitre els varem jugar pràcticament a 5 metres de la nostra línia de marca, però a excepció d'una errada de placatge d'en Baptiste sobre el seu 8 que van solucionar entre àlex i bernat, es va defensar molt bé i amb moltes ganes.

El partit va acabar amb una jugada rara d'en roger que ens va permetre robar el ruck, i l'isaies amb cara de boig il·luminat va agafar i xutar fora.

MOTM: Tot i que en general tothom va jugar dels millors partits de l'any, Isaies jugant primer de 8 i després de 2 va fer un autèntic partidàs.

A Destacar:

L'aportació dels no habituals que van donar la cara en tot moment i jugant molt seriós: Yaniuk, Thijs, Solano, Lluc, Victor Jeudon i Roger 2.

Satan: ves preguntant quant et costarà tornar el bitllet

A millorar:

Creure que ho podem fer millor (esperem que amb aquesta victòria ens tranquil·litzem i ho poguem fer) i així aprofitarem les oportunitats que generem.
En certs moments del partit es va abusar una mica del peu, en lloc d'intentar jugar.
Placatge. En alguns moments necessitavem 2/3 persones per tirar a un tio al terra i per tant deixavem llocs buits.

Primera Volta acabada amb 1 punt més que l'any passat.


Proper dissabte contra el CEU. Si aquesta setmana venim a entrenar, ho fem com dijous passat i el dia del partit juguem amb la mateixa intensitat i seriositat que aquest diumenge tenim forces possibilitat de guanyar i marxar de vacances amb 2 victòries seguides.


Henry

domingo, 12 de diciembre de 2010

Crónica UPC Vs UPF

UPC 27 (17) - UPF 5 (5)

1-Uri Garrido (Ramon a la mitja part)
2-Isaies
3-Marc Velasco
4-Marcel (Andreu a la mitja part)
5-Carles Solano
6-Lluc (Uri Nicolau a la mitja part)
7-Dani Falcon (Miquel Pellicer a la segona part)
8-Jean
9-Guillem Esteban
10- Àlex Benet
11-Gabriel Amat (Bernat al minut 10)
12-Padu (Guillermo Larraz a la mitja part de 13 i Estévez de 12)
13- Àlex Estevez
14-Marc Clapés
15-Zaka (Va passar d'ala amb la lesió de Gabri i va ser substituit al 30 per Isaac)

Tarda divertida de rugby universitari, bon ambient i amiguisme.

Es preveia una tarda interessant a nivell de rugby per a la UPC i la UPF. Es presentaven dos equips dels forts de la lligueta i igualats. Tarda assoleiada, amb el camp tou i gent a la banda amb ganes de passar-s'ho bé. Nosaltres anàvem amb una bona aliniació i un bon entrenament fet el divendres anterior, amb molt bona actitud i millor execució dels exercicis així que només calia canviar-se, escalfar i esperar que comencés el partit.

Desde bon principi del partit es van veure dos equips amb ganes de jugar. Només començar ens vam instal·lar al seu camp, jugavem la pilota i avançàvem metres, i quan érem placats la gent arribava ràpid i entrava amb ganes a netejar (encara queda però es va veure una clara millora en aquest aspecte), la pilota tornava al 10 i l'Àlex la tornava a jugar la línia, molt cap a l'exterior en la primera part, però la línia es va mostrar ràpida i precisa i es van caure poques pilotes. Al minut 5 el Marc Clapés va estar a punt d'aconseguir una marca després d'una jugada així. Vàries fases de joc, no es perd la pilota, obertura cap a l'ala i a punt d'entrar a marca, llàstima que la pilota li va arribar una mica alta i enrera i va caure per poc. De totes maneres jugàvem al seu camp i poques vegades sortíem de la seva 22. Els Taurons ho intentaven amb ganes, contraatacant a la ma desde el seu propi camp, però tancàvem els espais bé i al final havíen de xutar a seguir, amb la mala sort per ells que sempre sortia la pilota directa i no guanyaven metres, i ens donaven una touche a favor ( els va arribar a passar això fins a 4 vegades en 15 minuts). Aquí es va demostrar que la devantera ha estat treballant bé als entrenos, guanyàvem les touches pròpies amb un Jean espectacular durant tot el partit i es robaven les seves. Amb el que tornàvem a tenir la pilota per muntar un atac que es solia executar amb èxit per la línia, molt ben portada per l'Àlex durant tot el partit que no només va fer un gran partit sinó que a més va mostrar una excel·lent actitud liderant la línia i col·locant-los tota l'estona.

Fruit d'aquest joc i d'estar instal·lats ens el seu camp van començar a caure els punts. Després de vàries possessions de pilota al seu camp obtenim un cop de càstig a favor a 10 metres de la seva marca, Solano veu la ocasió per fer allò que li agrada i demana la pilota sense que els companys estiguin col·locats ni atents i entra sol i sense recolzaments, de totes maneres passa a través de la defensa i aconsegueix un bon assaig ben transformat per l'Àlex Benet (7-0 minut 10).

Al minut 17 un jugador és placat al seu camp, es triga una mica en arribar a netejar, de totes maneres es guanya el ruck i el 9 obre cap a l'Àlex sense que la línia estigui col·locada encara, de manera que aquest decideix provar el drop i la cola entre pals (10-0 minut 17).

Amb 10 punts a favor nostre els de la Pompeu es van espavil·lar i nosaltres potser ens vam relaxar una mica, el joc es va tornar més imprecís per moments fent cops de càstig i aconseguint que la possessió de pilota s'igualés i que el joc s'instal·lés al nostre camp. Així que cap al minut 30 ells es van situar a la nostra 22 i no van perdre la pilota. Quan es van veure a prop de la nostra marca i amb la pilota a les seves mans i animats per la seva gent van començar a provar d'entrar i entrar per força. Amb més voluntat que cap, però com aquest és un esport 70% actitud després de varis intents van aconseguir l'assaig entrant de cap pel mig del paquet tot i que ho vam defensar bé (apunt: si els davanters haguèssim defensats més baixos, esperant-los de genolls a terra fins i tot els hagués costat molt més entrar). L'assaig no va ésser transformat (10-5 minut 33).

De totes maneres després de la sortida de mig camp vam tornar amb el joc que tant bé ens havia anat i la pompeu no va tornar a creuar el mig camp. En una pilota que ells tenien, fruit de la nostra pressió van fer un error i els hi va caure. Nosaltres atents la vam recuperar i amb molt bona visió de joc, veient que estaven descolocats vam moure la pilota amb molta velocitat i després de 3 passes la pilota arriba al Jean amb camp i espai per davant que fa una gran cursa desde la línia de 40 fintant els jugadors que tenia per davant i aconseguint una marca sota pals transformada de nou per l'Àlex (17-5 minut 37). Vull destacar aqui el gran partit que estava fent el Jean, guanyant i robant les touches i omnipresent durant tot el partit.

Amb aquest resultat es va arribar a la mitja part i es van fer els canvis.

A la segona part els canvis no es van notar, la gent que va entrar va seguir ficada dins del partit, concentrada i aportant però degut al cansanci es comentien més errades per part dels dos equips i el ritme del partit va baixar. La diferència principal va venir que quan ells tenien cops de càstig a favor els seus xuts a banda no sempre sortíen o guanyaven molts metres, en canvi quan éren a favor nostre l'Àlex les enviava totes a fora i a més guanyant molt metres, que combinat amb unes touches ben executades ens permetien jugar al seu camp tota l'estona. Amb la mateixa fòrmula que a la primera part l'Àlex va tornar a provar un parell de drops dels quals va colar 1. (20-5 minut 51). Durant aquests primers 15 minuts de la segona part va ser quan es van veure grans jugades de la nostra línia de tres quarts amb el Bernat entrant per velocitat després del segon centro i obrint-la cap a l'ala, aconseguint guanyar metres (bon partit de Bernat amb molt bones mans de 15 i també de Àlex Estévez jugant la pilota amb criteri i defensant amb contundència). De totes maneres els taurons ens tancaven l'espai i a nosaltres ens faltava la picardia (i l'experiència) de reprimir les ganes d'escapar-nos i fer un pas endins de manera que molts cop érem trets fora del camp perdent la pilota. Tot i així al minut 56 el Solano va demanar una pilota en curt dins la seva 22 i (aquest cop amb recolzaments) aconseguia trencar per potència la seva defensa aconseguint una marca que l'Àlex transformava (27-5 minut 56).

Els 22 minuts que faltaven pel final del partit van seguir la mateixa tònica només que nosaltres vam baixar una mica el ritme (suposo que pel cansanci) i també a que el Guillem, que no va mostrar el gran nivell d'altres partits de 9, va començar perdre confiança en el seu passe i les pilotes arribaven al 10 amb bastant problemes, amb el que l'Àlex no tenia tantes opcions per fer jugar la seva línia. Tot i així s'arreglava la situació, i defensant amb actitud vam deixar el nostre marcador en contra de la segona part a 0 i encara haguessim pogut fer alguna marca més. Al minut 78' el Guillem va estar a punt d'aconseguir un assaig marxant pel tancat tot sol i demostrant amor propi però va ser aturat a poc de la línia de marca. 2 minuts més tard el partit s'acabava deixant un bon sabor de boca a l'EQUIP d'UPC, als espectadors i també als Taurons que van sortir del camp amb el cap alt.

Un cop acabat el partit és va jugar una tercera part de 30 minuts en la que van tenir entrada tots els jugadors que no havíen pogut ésser convocats pel partit oficial que tot i el lògic desordre va resultar divertit i va fer que tothom tingués els seus minuts de rugby i que la tarda fos complerta. No estic segur però crec que aquest tercer temps va acabar 5-7 a favor de la UPF.

MVP - Àlex Benet i Jean
A millorar: en línies generals bé, però crec que encara hi ha marge de millora en arribar a temps i als rucks, entrar baixos i en no deixar-nos fer fora del camp quan tenim la pilota.

Felicitats a tothom

Fets destacats: al minut 280 (sí sí, 280!!) apareix el Marc Rodríguez pel quintxo que venia a entrenar com cada divendres.

Gràcies a l'equip d'UPC i al de la UPF per aquesta bona jornada de rugby i amiguisme.

VíctoRR

jueves, 2 de diciembre de 2010

Rugby i destí

Ahir vaig anar amb l’expresident de la FCR Xavier-Albert Canal a casa del catedràtic de la UPC Enric Vàzquez. El pare del professor Vàzquez, va ser un destacadíssim pioner del rugby a casa nostra, i va morir fa un parell d’anys. Jo mateix, ja fa anys, potser quasi deu, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar el vell Vàzquez a casa seva, que conservava encara memòria intacta dels fets i les persones que van portar el rugby a Catalunya: l’Aleu vell, el president Boix, el viatge a París per fundar la FIRA, etc. Mites fundacionals i història viva. El fill ens va fer entrega d’un parell de carpetes amb molts retalls de diaris d’època i un recull igualment antic de fotografies. Anava des dels anys trenta fins a finals dels cinquanta, és a dir, l’època immediatament posterior a l’arribada del rugby a la Catalunya Sud, l’efervescència dels anys de la República, quan semblava que el rugby podria fer la competència al futbol i assolir ràpidament les quotes de popularitat de França i Gran Bretanya, el trencament que va suposar la guerra, i la represa ja totalment impossible que va suposar el franquisme i l’estat totalitari per al rugby.
Jo, que porto ja un quant temps anant amunt i avall per les misèries del rugby patri i començo a tenir agenda, vaig treure’n un parell de conclusions, que tinc a bé –generós de mena com sóc– a fer-vos avinents per a debat de sobretaules i tercers temps.
-El fet que jugadors d’ara mateix siguin fitxats per equips forans, com està passant amb nois de la UES que han estat fitxats per la USAP, o que jugadors com Ripol triomfin a Anglaterra, pot donar la falsa imatge que el rugby sudcatalà està assolint la maduresa suficient per exportar jugadors. Bé, això és radicalment fals. Mentida. Els retalls de premsa de Vàzquez (i molts altres retalls que he tingut oportunitat de garbellar a La Foixarda), demostren que aquí sempre s’han produït talents exportables. Des dels anys trenta, que jugadors sudcatalans han jugat enrolats a equips francesos, principalment, sobretot en XV, però també algun fins i tot en XIII. El fet que Albert Malo, per exemple, fos convidat a jugar en el partit del centenari de la UAR contra una selecció mundial, o que Oriol Ripol debutés amb els Barbarians, no són anècdotes aïllades que honoren les biografies esportives dels seus protagonistes, sinó que són dignes continuadors d’una llarga tradició de jugadors sudcatalans.
El problema d’aquesta ignorància, i d’haver d’estar constantment descobrint el Mediterrani, és la manca de memòria històrica, del nul amor dels propis rugbistes per la seva pròpia tradició (i aquest sí que és clarament el nostre fet diferencial respecte Europa). Ens queixem que ningú ajuda el rugby, però som incapaços de guardar memòria de la nostra història, que és el nostre bé més preuat. En menys d’una dècada farem el centenari del rugby al Principal, i haurem estat incapaços de bastir un mínim relat. Es desconeixen els noms gloriosos, els partits, les seleccions i tot allò que admirem de Gal·les, Escòcia, etc. I aquí tenim una tradició sinó igual de gloriosa, sí de ben digna. I això ens fa dèbils, molt dèbils.
-Malgrat tot, el caràcter roman. Vàzquez fill em va explicar una anècdota que li va relatar Sancha, que exemplifica perfectament el tarannà del què som. Resulta que als anys seixanta, una selecció va anar per Europa a jugar un campionat (no em pregunteu ni el país, ni l’equip ni res d’això perque no ho sé), i l’Estat espanyol va enviar un Delegado de Falange a vigilar els nois (amb això ja es veu que els del rugby sempre han d’estar sota control...). Bé, doncs es veu que van passar per Amsterdam, i els xavals van fer aquelles coses que fan els xavals quan van a Amsterdam. I van comprar coses per fumar, detallets que no es podien adquirir a l’Espanya de Franco. I resulta que el tal de Falange, va demanar d’estranquis als nois que li compressin una coseta d’aquelles, que també en volia. I els nois, obedients, li van donar una capseta amb la petició que no la obrís fins arribar a casa. Ja us ho podeu imaginar... El pobre mediocre aquell va arribar a ca seua i va descobrir que a dins la capseta li havien embotit un cagarro sec. Amb dos collons a l’Espanya de Franco. Els anys passen, les generacions es succeeixen, però l’esperit del rugby, aquest humor bèstia i descordat, absolutament viril i alià a les contemporitzacions i correccions socials i polítiques, segueix. Almenys això.

De totes maneres, jo sóc dels optimistes i sempre dic el mateix: allò que ha estat, pot deixar de ser, i també fer-se d’una altra manera. Vosaltres ho sabeu. Els homes, individualment, han de prendre el control de les seves vides si no volen esdevenir titelles en mans del destí. I els grups, ben dirigits i determinats, poden canviar el destí de les nacions. Enginyers té una idea senyors, i el repic dels cavalls comença a sentir-se dalt de tot de la Diagonal.


Jordi Homs.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Tercera entrega de vídeos

Aquí teniu la segona entrega de vídeos de Rugby


En primer lloc una col·lecció de jugades a la mà





Welsh rugby 70's primera part





segona part



Xut a pals amb molt efecte